Etiquetes

,

 En l’actualitat la recerca d’informació per a l’elaboració de treballs acadèmics s’ha tornat molt complexa. Si anys enrere les fonts consultades eren bàsicament en format paper, cò és, llibres, documents, etc., actualment una gran part d’aquestes fonts les podem aconseguir a la xarxa. Per tant, la gran quantitat de fonts i la seva varietat i sobre tot de suports i formats, són els grans avantatges de la nostra era de la informació. Aquest enorme desplegament d’informació exigeix un tractament especial, ja que darrera cadascuna d’aquestes fonts hi ha una o unes persones que mereixen un reconeixement. Evitar el plagi s’ha convertit en una de les grans preocupacions, tant de les institucions com de qualsevol persona que vulgui realitzar un treball rigorós.

“Avui dia, amb l’accés a documentació a la xarxa, el plagi és fàcil i és temptador, però és una pràctica fraudulenta i un desprestigi per a la persona que en fa ús i per a la institució que ho permet.” [1]

La manera de reconèixer aquest treball és fent les citacions i referències correctament, deixant clar d’on hem tret la informació que ens han de dur a extreure les nostres reflexions i conclusions. Tanmateix, aquesta no és una tasca fàcil, doncs cada format requereix el seu propi sistema de citació. No és el mateix citar un llibre que citar una web. És necessari, per tant, tenir molta cura en cadascun dels casos. En l’actualitat existeixen a la xarxa una gran quantitat de manuals, en els quals es reculles una sèrie d’orientacions i pauses que ens han de menar pel camí de la correcció.


[1]Universitat oberta de Catalunya.  Com evitar el plagi. [consula: 2 de desembre del 2011]. Disponible a: http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u27/COM_EVITAR_EL_PLAGI_2.doc

Anuncis