Etiquetes

, ,

Bé, la planificació i gestió del projecte ha estat…

Ni compromís, ni seguiment, ni voluntat. Dels cinc membres que inicialment havíem de formar aquest grup, pràcticament n’hi hem quedat dos. Un dels membres ni va començar el projecte, un altre membre no sabem si existeix i un tercer membre no sembla tenir ganes de treballar. Veritablement tot això és un misteri, doncs ara mateix no sabem qui forma part del grup. Un veritable enigma!

La feina no s’ha fet dia a dia. Vam fer uns acords per algun motiu, perquè fossin respectats. Els acords no són una declaració d’intencions sense sentit, si aquests no són respectats el projecte no funciona. Vam quedar que ens connectaríem cada dia, com a molt cada dos. Vam quedar que els missatges serien llegits i que agrairíem l’ajuda dels companys, quan aquests ens donassin un cop de mà. És una qüestió d’educació! Res d’això s’ha complert.

Per a la PAC3 les coses han de canviar i molt. Primer haurem de saber qui som, i això no és una pregunta existencial, sinó física i molt real. Agafarem i ens llegirem el programa de la PAC3 i farem un esquema amb totes les feines que s’han de fer i amb la data de lliurament i els compartirem. A partir d’aquí, dividirem les tasques de manera equitativa.

Personalment penso que el coordinador no és més que un actor secundari en aquesta obra teatral, que en aquest cas és tragèdia o més aviat drama. El més important és que tots i cadascun dels membres del grup estiguin disposats a fer feina. Heus aquí la gran qüestió. Fer de coordinador enmig del desert no porta enlloc i aquest grup ha estat el desert personificat!

Anuncis